PATINADA AMB MARXA ENRERA

El Departament de Treball ha donat marxa enrera. Afortunadament, aquest cop no s'han entestat en una postura insostenible: finalment, l'augment del complement específic per atenció al públic va destinat a tots els funcionaris de les OTG. Es tractava de complir un acord i punt en boca. Finalment, han passat per l'adreçador.
La moguda dels correus des d'OTG ha ajudat, i segurament no poc.
Això no obsta que continuïn parlant de "pla de modernització": la gerent el va anunciar, i sembla que posant pel davant retallades de drets abans que augments. En fi, no perdem la paciència, ja ens arribarà. Confiem que no sigui, però, tornant a tractar d'imposar "fets consumats". És massa important, crec, el Servei, per jugar d'aquesta manera. Amb la plantilla i amb els usuaris i usuàries.
Vist el que hem vist, l'assemblea convocada i desconvocada in extremis queda pendent per quan de veritat s'asseguin a parlar de "modernització". I a sobre la taula es plantaran moltes revindicacions. Els nostres correus d'aquests dies (laborals, CIFO) en són una bona mostra.
Cal mantenir la nostra veu ben alta i clara!

DE NOU A L'ASSEMBLEA!

Ve't aquí que per una via indirecta ens arriben les notícies: resulta que a la mesa sectorial, és a dir, en les més altes representacions de Funció Pública i els sindicats de la Generalitat s'arriba a un acord que beneficia a tot el personal funcionari de les OTG, l'augment del seu complement específic pel concepte de l'atenció al públic que presta. Un acord que el Departament de Treball ha de limitar-se a aplicar per donar una alegria als seus treballadors i treballadores.
I ve't aquí que pregunta que preguntaràs per la llista de les places afectades, els companys i companyes de la Junta de Personal es troben que el mateix Departament, o el SOC, o qui sigui, decideix que convé retallar l'acordo i fer novament discriminacions, seleccions i divisions.
Es treu de la màniga la portaveu, la nova gerent, el pla de modernització , per tal de justificar la retallada, o fragmentació, o divisió.
Un pla de modernització? Un pla que encara ningú no ha tingut el plaer de veure ni consultar, no diguem ja discutir o negociar, però que sembla ser que tindrà l'enorme virtualitat d'aplicar-se amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2006, ja que li negarà aquests calerons de l'atenció al públic acordats des de tal data a treballadors i treballadores afectats -o no afectats, vés a saber- per la modernització.
Fantàstic! O sigui que treballadors, treballadores, usuaris, usuàries, hauran de reviure el passat, refer les seves relacions professionals en aquests dos anys ja passats, i replantejar l'atenció subministrada/rebuda per sintonitzar amb la modernització aplicable.
Bé, d'acord... per la mateixa regla de tres, els nivells homologats de les places del C i D, quan per fi estiguin adequats, també tindran efectes retroactius, no? Però d'això, res . Qui es va inventar la regla de tres? Ah, segur que el Departament de Treball, no...

Espero amb ànsia l'assemblea. Espero que tots i totes ens manifestem contra tant de despropòsit. Contra tanta presa de pèl!!!
Dimecres, 21, a Sepúlveda... No hi podem faltar!

COMPLEMENT D'ATENCIÓ -ATENCIÓ!- AL PÚBLIC... PÚBLIC?

Hi ha hagut certa confusió en l'aprovació del mal anomenat complement d'atenció al públic a les OTG. Un cop més, ens trobem amb la paradoxa que el desplegament d'un Acord entre Administració i sindicats ha de fer-se amb penes, suors i treballs... i ha d'acabar sent explicat, defensat i divulgat per una sola de les parts (la sindical, sí...).

A veure, si malament no he entès, això es deriva de l'Acord de funcionaris, que es va signar l'any passat, més o menys al mateix temps que el conveni dels laborals. Ambdós pactes preveien una sèrie de millores retributives, i deixaven per a la negociació posterior l'aplicació d'uns fons addicionals -és a dir, calers previstos en cada pressupost de cada un dels anys d'aplicació, quatre-.

En el cas dels funcionaris, a l'inrevés de la mesa del conveni, que va ser àgil en tancar la negociació de tota la previsió dels 4 exercicis pressupostaris tot d'una, tot just abans de l'estiu passat es va tancar la negociació corresponent a 2006. Es va acordar finalment que s'aplicava a un col·lectiu llargament marginat i deixat de la mà dels déus, el personal que atén al registre -sense places ben definides, sense horaris especificats, sense retribucions consegüents...-. També es va aconseguir reconèixer que una situació similar es patia a determinades unitats amb forta càrrega d'atenció al públic, com ara les OTG. I en això es va quedar: delimitar les places bé i assignar un complement específic... això, específic!

Què passa, doncs? Que l'Administració no es posa les piles, un cop més. Triga a engegar la maquinària, triga a delimitar les places, triga a posar a les nòmines el que ha pactat... I no explica. Sí, finalment, ho ha fet la nostra directora de Serveis. Ara preveu el pagament per a desembre, i ens promet que es publicarà la llista dels perceptors. Traspua, però, una incomprensible reticència a donar llum i taquígrafs al que ha de ser clar, precís i transparent: quines places tenen aquest específic d'atenció al públic, quan es cobrarà, qui les cobrarà...

Públic, senyores i senyors, volem que es faci públic!

FLEXIBILITAT HORÀRIA? GRÀCIES!

El nostre secretari general ha donat mostres de la seva generositat i flexilibilitat de cintura. Davant l'impresentable caos dels transports al nostre cap i casal, ha decidit atorgar ni més ni menys que 1 hora 1 de flexibilitat horària recuperable en dos mesos a partir de la data oficial de restabliment del servei de rodalies dels ferrocarrils.
Com que a hores d'ara aquesta data encara no sembla precisament imminent i no sabem si no quedarà ad calendas gregas, els dos mesos porten camí de ser un trist apèndix, un període en el qual caldria fer més hores de feina de les que permet la normativa laboral en tot cas...
Sens dubte, el secretari general es podria haver estirat una mica més.
Sens dubte, podria haver tingut també més consideració cap a la situació de cabreig i estrés general que el caos del transport ens està generant a tots i totes.
Sens dubte, podria haver callat abans de donar tan miserable almoina. Ni que només sigui per no donar pistes a algunes ments amb ànima inquisidora que sempre poden tenir el sobtat desig de penjar-se una medalleta de zelós aplicador de les normes de flexibilitat...