LA SITUACIÓ ACTUAL AL SOC

Després d'anys de no ser una de les principals preocupacions dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, l'atur torna a ser, sens dubte, el problema més greu a ulls de l'opinió pública. L'increment extraordinari de les xifres d'atur registrat i real posen, a tot Espanya, els serveis
públics d'ocupació al centre de l'atenció social i política.
La resposta dels governs central i autonòmics ha estat, dins de l'apartat que ens ocupa, el dels serveis d'ocupació, variada i potser irregular, però de cap manera irrellevant. Vulguem o no, el
servei públic essencial cara a la ciutadania −molts cops, l'únic visible− és el de la gestió de les prestacions d'atur, contributives o no. El servei d'ocupació es veu, en el millor dels casos, com un pur tràmit accessori.
Tanmateix, ja des de l'estiu de l'any passat, el govern central va apostar, al menys de cara a la galeria, per les polítiques actives, és a dir, les que persegueixen la reinserció professional i no simplement sufragar una prestació.
El pla de contractació d'orientadors i orientadores, que al nostre SOC va suposar la contractació d'uns 150 professionals com a interins, ha estat, si més no, una forma de dotar de personal tècnic les molt insuficients plantilles.
Acte seguit, els distints governs autonòmics van decidir que havien de respondre al repte de l'atur rampant sense perdre peu. La nostra consellera, per exemple, va decidir ampliar l'horari de les OTG per atendre l'allau de nous usuaris.
Algunes oficines van ser triades per a un pla que va tenir una curta durada abans de l'estiu i va tenir resultats més que discrets, ja que, en no estar coordinats amb l’INEM, els usuaris van acollir-se escassament a aquesta oportunitat. Es venia a demostrar, de fet, que la política
activa, per si sola, genera escassa demanda de serveis.
Coincidia aquest repunt de les demandes a les OTG amb els plans de reestructuració que l'actual direcció havia posat en marxa, a empentes i rodolons i amb alguna urgència. Dos dels aspectes
estrella del pla eren el Pla de capacitació, que suposava la formació a distància de tot el personal que integrem les OTG, a través d’una eina telemàtica, ja en orientació professional, ja en informació als demandants, ja en aspectes directius.
Llevat d'aquests darrers, destinats en bona lògica als directors, la confusió presidia i presideix els destinataris dels altres dos tipus de formació.
CCOO crèiem que l'altre punt important de reestructuració, l'anomenat Pla d'Oficines,
havia de comportar una bona definició de cada lloc de treball. Fins i tot esperàvem que es definís l'adequació de les actuals categories professionals de la plantilla a les requerides realment.
Ambdós plans s'han executat prèvia adjudicació del disseny i posada en marxa a empreses externes. Més d'un milió d'euros destinats a la UOC i a la consultora Alpha!
Acabat el Pla d'Oficines i encara no executada la meitat del pla formatiu a distància, no hem pogut constatar que s'hagi avançat en una més clara definició de funcions, tasques, i, sobretot, perfils professionals.
Encara més, la tasca del personal orientador interí que hem esmentat s'ha convertit, en molts casos, en un simple pedaç sense connexió real amb les habituals tasques rutinàries de l'Oficina, i
en altres, la pura integració en aquestes mateixes tasques.
Situacions com la creada en aquest estiu pel govern central, aprovant un decret urgent per prolongar les prestacions i subsidis, han mostrat fins a quin punt són dèbils i imprecises les competències dels serveis d'ocupació com el nostre. A part del caos i confusió creats amb l'aprovació d'una norma tan restrictiva, l'organització, creada també pel propi decret, ha revertit
en els procediments habituals de gestió de prestacions i ha afegit càrrega burocràtica
al servei.
En definitiva, a un any llarg de les primeres informacions serioses sobre una remodelació del SOC −ja que van coincidir amb l'inici de l'estiu de 2008−, els resultats que tenim inciten poc a l'ànim:
􀂃 Continua la saturació i massificació de les oficines.
􀂃 No s'ha adequat la plantilla ni s'ha abordat una reforma en profunditat de les RLT, tal com CCOO ve exigint des la creació del SOC. L'única reforma en aquest sentit ha estat augmentar llocs d'estructura –comandaments- a serveis territorials i centrals, i la creació d'uns 40 llocs singulars per a oficines, llocs de tècnic que han estat definits de manera imprecisa.
Cal remarcar la millora retributiva per als funcionaris de les OTG, pel concepte d'atenció al públic. Una mesura, cal dir, en la qual no solament no va participar la direcció del Departament
sinó que fins i tot va intentar entrebancar. La mateixa direcció no ha respost encara a l'exigència del Comitè Intercentres de negociar l'extensió d'aquesta millora al personal
laboral.
􀂃 No s'ha identificat clarament l'objectiu, les tasques, funcions i competències professionals necessàries per a la plantilla.
Continuem sense que la direcció del SOC i del Departament de Treball negociïn “de
veritat” amb qui representa a la plantilla, dins de la seva pròpia casa, per tal d'aconseguir encarar, amb un mínim d'eficiència, els enormes reptes que l'actual situació de greu crisi econòmica ens proposen.